Adéu New York, hola San Juan

Resulta que vam començar aquest blog amb molta il•lusió i que si ens descuidem el deixem abandonat per sempre més. Ara resulta que ja som a Puerto Rico des de fa quinze dies i que tenim la sensació que no vam tancar el tema de Nova York (¡i que el temps passa volant!). Ens vam quedar amb el relat encara viu i agradable del concert de Bon Jovi (que, per cert, no hauria estat possible sense l'aportació econòmica de les germanetes d'en Pep i cunyats respectius pel trentè aniversari d'en Pep; gràcies altre cop). Això era el dissabte 29 de juliol. El dia 1 marxàvem a Puerto Rico. Doncs els dos dies que quedaven entre Nova York i San Juan van ser molt estranys, potser els més estranys que mai he viscut (i ara parlo jo, en Pep). El diumenge 30 de juliol la meva estimada germana Marta va tenir la trista obligació de trucar-me per dir-me que el meu avi Fermí havia mort. El dol a distància és descafeïnat, i crec que la Núria té raó quan diu que aquest dol queda posposat per quan tornes, i que per tant és molt normal tenir sensacions molt estranyes, completament noves: les sensacions que et produeix estar a Nova York fent coses que t'agraden (exclusivament) amb la impressió que produeix la pèrdua d'un ésser tan estimat. Per tant, no saps què fer, si anar-te'n a una església metodista a cantar gospel, anar al Central Park per asseure't en un banc a plorar, o fer el que vaig fer, recolzar-me a l'espatlla de la Núria i plorar pels carrers 28 i 29, entre la Cinquena i Madison Ave. mentre trucava una mica a tothom i començava a ordenar els records. I aleshores tot et sap greu: quedar-te a l'habitació i anar a sopar a un restaurant; quedar-te en silenci i riure. ¿Què has de fer? Jo en vaig fer dues, de coses: buscar jueus ultraortodoxos i ser convidat a un restaurant meravellós per sopar. La primera cosa no va ser reeixida: vaig recórrer Brooklyn tres hores a peu per no trobar res de res, amb la gràcia que em feia veure'ls amb els rínxols i els barrets i els vestits negres. La segona cosa va ser un èxit. La Núria em va portar al Water Café, el restaurant que hi ha a sota del pont de Brooklyn (pel cantó de Brooklyn). Obligatori portar americana. Amb un gran sentit de l'escena, a mig sopar la Núria va fer entrar un bitllet de cinc dòlars en un pot de vidre que hi havia davant del pianista perquè aquest interpretés "Moon River", que tots dos vam anar cantant en veu baixa entre avergonyits i al•lucinats. Així tancà la Núria (altre cop, gran sentit de l'escena) un cicle que va començar amb una visita a Tiffany's el primer dia d'arribar. Això ha de fer una mica d'enveja a la Laura Bigas.

Coom a resum a l'estil "Alta Fidelitat" aquí teniu dues llistes: el que ens ha agradat més (i us recomanem fer a Nova York) i el que, per més que us vingui de gust, no heu de fer mai sota cap circumstància!! Els must-do:

1. Perdre's per Chinatown
2. Passejar per Central Park en un dia plujós
3. Creuar el pont de Brooklyn (de dia i de nit)
4. Veure els "vigilantes de la playa" en acció a Long Beach
5. Menjar una hamburguesa en un Jackson Hole
6. Passar les hores de calor connectat a un Starbucks
7. Veure en Jon Bon Jovi en acció a Meadowsland
8. Pujar 80 pisos en 50 segons
9. Descobrir Brooklyn, Harlem i Little Korea
10. Sopar al Water Café amb les millors vistes de Manhattan


Els must-NOT-do:

1. Pujar a l'ascensor de l'hotel amb un paio que et diu "Hi, I was born in Corleone"
2. Comprar medicines xines (els prospectes són en xinès)
3. Pujar a l'Empire States si diuen que hi ha més de 30 minuts de cua
4. Buscar un restaurant kosher a la 1a Avinguda
5. Sortir a la recerca del "mític" barri jueu ultraortodox
6. Entrar a la boca de metro sense mirar la direcció (nord o sud)
7. Portar una motxilla a un concert
8. Anar i tornar a peu del carrer 28 al carrer 126
9. Demanar el cafè a l'Starbucks si encara no saps si el vols: tall o grande, latte, mocka, espresso o double espresso, frapuccino o amb syrup, "hot or cold"
10.Entrar només un moment a la llibreria Strand

I amb tot vam arribar a San Juan de Puerto Rico el dimarts dia 1 d'agost, després d'un vol que es va retardar massa per culpa d'una avaria d'última hora.
I vivim al Viejo San Juan, un diamant ben polit, que com no podia ser d'altra manera, té una joieria que es diu Joiería Català i una Cafetería Mallorca (i una pastisseria La Mallorquina), i un Restaurante catalán Miró, i infinites botigues i comerços que es diuen, per exemple, Dalmau. I un barri que es diu Barceloneta. I la Núria va tenir l'encert de llogar un apartament preciós en el millor barri de San Juan. Però, ai las, tot no podia ser com a casa nostra. Hem descobert que no hi ha carnisseries ni peixateries. Ja no s'estila la carn i el peix frescos, sinó l'"american way of meat and fish": tot en paquets i al supermercat. Finalment ens vam atrevir a comprar-ho (la carn; el peix no) i resulta que és molt bo, sobretot la carn de vedella. A partir d'ara ja direm coses de San Juan i de Puerto Rico, però en general hem de dir que la calor és intensa, el cafè també, al contrari dels combinats de rom o vodka, per posar dos casos empírics.
Una primera visita obligada és El Morro, una de les antigues places fortificades de San Juan; es troba a l'extrem occidental del Viejo San Juan i la imatge va ser sensacional: un regitzell de nens fent volar centenars d'estels en un camp enorme d'herba ben verda amb la muralla al fons i, envoltant-ho tot, l'immens Atlàntic. I a més, aquí les nits són una delícia. I els autobusos van tard i estan tronadets. I la gent és molt amable i amb un gran sentit de la vida. Aquest matí, una dona molt tronadeta també, quan li he dit que érem de Barcelona (mentre esperàvem un autobús que no acabva de sortir), m'ha comentat: "Allí hacen mucho negocio, quizá más que aquí." I després ha dit no sé què de "Fidel y su hermanito". Tot un món, vaja.

Continuarà...