De South Dakota a Nebraska

Entre ahir i avui hi ha un parell de xifres que cal destacar. En primer lloc, ahir vam arribar als 104ºF (40ºC) de temperatura, que és el màxim que hem viscut durant el nostre viatge. Mentre rondàvem per les Black Hills, l'extrema calor ens va deixar una mica aixafats. Avui la cosa ha millorat, però durant bona part del viatge hem estat entre 90 i 95ºF (32-35ºC). Val a dir que el cotxe que tenim, un Pontiac G6 GT, fins ara ens està funcionant de meravella i té un molt bon equip d'aire condicionat, Ara, quan a fora hi ha 40 graus i el sol et cau a plom, no hi ha aire que valgui perquè la sensació d'aixafamenta la pateixes.

L'altra xifra important del dia és que hem passat les 3000 milles (més de 4.800 km). Dec ser el rei Milles.

El trajecte d'avui ha consistit en abandonar South Dakota, passant per les Badlands, i entrar a l'estat de Nebraska. El trajecte per les Badlands ha estat potser més bonic del que esperàvem, atesa la mica de decepció que vam tenir el dia anterior. Es tracta d'un paisatge d'erosió màxima del terreny (una mena de Canyon del Colorado), cosa que produeix espectacles naturals notables. Hi hem vist, a més, una gran multitud de marmotes simpatiquíssimes i uns quants buffalos més. També hem atravessat una altra reserva índia, aquest cop Sioux. Això és una altra cosa ben diferent de les reserves Navajo i Hopi, i des d'aquí... retirem una mica el que dèiem sobre els indis fa uns dies (anava a dir que trenquem una llança a favor d'ells, però m'estalvio els acudits fàcils). La reserva Sioux és tot el que la Navajo no és: ordre, pobles amb entitat, camps llaurats, bestiar explotat... riquesa, en una paraula. Segur que el terreny que uns i altres ocupen hi té alguna cosa a veure, però creiem que hi ha alguna cosa més. La qüestió és que hem canviat una mica la idea que ens havíem fet sobre els indis.

Amb aquest paisatge hem abandonat South Dakota, un estat que ens ha deixat més aviat freds, comparat sobretot amb la meravella de Wyoming. I hem entrat a Nebraska, a les Grans Planures dels Estats Units, a les grans extensions de camps de blat i de vaques; a l'estat de grans espais de terreny sense pobles ni població. Però val a dir que els camps segats, plens de bales de palla, són d'una bellesa increïble, difícilment aprehensible amb la càmera de fotos. Ens hem aturat a un poblet anomenat Ainsworth (1700 persones). Demà acabarem de travessar aquest estat que tothom ignora perquè per planures, tothom prefereix Kansas. Doncs no, nosaltres som militants de Nebraska.