Els amish de Minnesota

"Welcome to Minnesota" és el cartell que ens ha fet entrar en un nou estat, aquest matí. Així, hem abandonat Iowa de seguida, un estat on no hem passat més que un dia. El record que ens ha deixat Sioux City (Iowa) no ha estat especialment dolç, malgrat que tampoc negatiu. És una ciutat petita enmig del no-res i viu com a tal. Ara, el motel on hem estat, un Best Western, ha estat dels millors on hem estat durant aquest viatge. Però com dèiem, hem entrat a Minnesota i amb la intenció de quedar-nos-hi durant uns dies (una setmaneta, si pot ser), perquè promet oferir-nos la traca final del viatge abans de tornar a Chicago. El que hem vist de Minnesota (que ha estat entrant pel sud-oest i ara som al sud-est), de moment, ha estat preciós. És l'estat on es basava "La casa de la pradera", així que us podeu imaginar que tot són camps verds, rius plens d'aigua i riquesa natural sense parar. Sembla que aquí la natura ho hagi posat tot ben col•locat per a la foto. Ara ens trobem en un poblet de 1000 habitants anomenat Harmony. No hi hem vingut perquè sí, sinó perquè ens trobem a la zona de la comunitat amish més important de Minnesota.

Els amish són una minoria religiosa anabaptista que és coneguda sobretot perquè els seus membres, en termes generals, viuen com vivien els seus avantpassats del segle XVI. El seu origen és suís-alemany i la seva llengua és un dialecte antic de l'alemany, que aquí anomenen "alemany de Pennsylvania", ja que és en aquest estat de l'est dels EUA on es troba la comunitat amish més important (on es basa "Único Testigo, la pel.lícula de Harrison Ford i d'aquella escena del "don't know much about history..."). Aquesta tarda hem anat al poble de Lanesboro i hem vist unes quantes cases d'amish, que no tenen electricitat ni fan servir cotxes, per exemple. Com que ens trobem en una zona de pobles peits i eminentment agrària, hem hagut de sopar molt d'hora per no patir perquè ens tanquessin els pocs llocs que hi havia. Així, a quarts de set de la tarda ja havíem sopat, i com que tornar al motel ens semblava una llàstima, hem decidit endinsar-nos per les carreteres petites i camins que ofereix aquesta comarca. L'excursió ha resultat d'una bellesa extraordinària: alguns cervatells, cases de camp absolutament meravelloses, una posta de sol inoblidable i, com era d'esperar, alguns membres de la comunitat amish. Els hem vist en els seus carros a cavall, a esquenes de la resta del món. Ells, amb les barbes sense bigoti, roba de pagès (pantalons, camisa i tirants) i barret. Elles, amb vestits de fa tres-cents anys i còfia. Quan es feia tard ho hem deixat córrer, però demà al matí ben d'hora continuarem una estoneta. La sensació que tenim en veure'ls és molt estranya, perquè ens fem algunes preguntes que són les mateixes que us faríeu tots vosaltres en la nostra situació. La major part d'aquestes preguntes comencen per un "per què?". Malgrat tot, tinc ficat al cap que hem de comprar mel o melmelada amish, una cosa com una altra.