Shipshewana: més Amish, però rics i visibles

Avui hem tingut un viatge molt plàcit, d'uns 600 quilòmetres, però gairebé tot per autopista i travessant pobles o carreteres anomenades Garfield, Sherwood o Wolverine. (Hem de dir que durant tot el viatge pels Estats Units hem pagat un total de 75 cèntims de dòlar en peatges.) Quan hem arribat al comptat de LaGrange, ens hem adonat que la presència dels Amish era molt més notòria que a Harmony (Bluff County, Minnesota). En particular, el poble on ens estem, Shipshewana (LaGrange County, Indiana) es pot dir que és un poble Amish, on sembla que la gran majoria de la població és Amish. De fet, aquí els carros amb els cavalls ja no són una raresa (no ens ha calgut "anar a la caça de l'Amish"), sinó que en mitja hora en pots veure una cinquantena fàcilment. No en va, la comunitat Amish de l'estat d'Indiana és la tercera més nombrosa dels Estats Units (37.000 persones). A més, en aquest poble, els Amish han fet de la seva condició un negoci turístic com un altre, ben fet, amb gust i raonable, però un negoci. Les seves granges són empreses de fabricació i venda de productes diversos (formatge, mobles de fusta, melmelades, mel, etc.). Et porten en el seu buggy (el carro negre de cavalls) pels carrers del poble i a les granges. També tenen restaurants de cuina Amish. De fet, aquest vespre hem anat a sopar a un restaurant Amish. Ens hem endrapat un plat de roast beef amb puré de patates i gravy que era boníssim. A més, d'acompanyament, uns fideus fets a casa i blat de moro. De postres, un pastís de formatge casolà deliciós. El preu ha estat una anècdota: 38 dòlars en total (amb propina inclosa), que equival a 28 euros. Què volem dir amb tot això? Sembla que aquí els Amish han decidit obrir-se al món d'una forma raonada i raonable: els carros porten reflectors (a vegades fins i tot retrovisors o llums) per evitar els accidents (cosa que els de Minnesota van negar-se a fer), continuen el seu estil de vida i les seves creences però treuen un profit de tot plegat i viuen molt millor que els seus parents d'altres indrets, que ostenten economies de subsistències més aviat fràgils. Demà al matí anirem a fer el nostre últim pecat: esmorzarem al mateix indret, que hem vist que hi fan blueberry muffins (les magdalenes gegants, vaja).