Moab: els parcs de Utah

Des de la nostra nova base d'operacions, Moab, aquest matí ens hem llevat ben d'hora perquè tocava fer dos parcs naturals diferents (Arches i Canyonland). La nota dominant durant tot el dia ha estat una calor immensa i un sol de justícia. Tot i anar d'hora, entre que havíem de posar gasolina i ens havíem de comprar uns entrepans i fruita per dinar, a més d'aigua abundant, i arribar finalment a l'Arches National Park, hem començat a caminar a les 9 en punt, amb una temperatura d'uns 83ºF (28,3ºC). No havíem caminat ni deu minuts que ens hem trobat amb un trencant (o trencall, com diem a Sentmenat) que marcava dues rutes diferents per arribar al mateix lloc, una de fàcil i una de difícil. Hem optat per la difícil, ja que ens havíem fet el fet de caminar, avui. La ruta tenia la seva dificultat en dues formes, que en realitat han estat tres, malgrat que aquesta última la compartien totes les rutes del parc. La primera dificultat ha estat la pròpia de caminar per un desert, i quan diem desert diem sorra de desert (o de platja, que és igual). La segona dificultat ha estat una bona estona de caminar (gairebé escalar) per zona rocosa, amb alguns moments una mica vertiginosos (hi ha hagut algun racó que a en Pep li ha recordat a la Mola i a mi m'ha acollonit de valent). La tercera dificultat ha estat la calor. La caminada ha durat una mica més de tres hores (11,7 km), però la temperatura s'ha enfilat de seguida fins als 95ºF (35ºC), en un camí que no és pas pla, sense ser un trencacames, però sense gens d'ombra. Per sort havíem previst una calorada i dúiem 3 litres d'aigua, que ens hem polit (i n'havíem deixat un quart litre al cotxe per quan arribéssim), i un barret cadascun. Res de tot això, però, ens ha fet pensar ni un moment que la cosa no valgués la pena. Caminar per un desert com aquest és d'un encant terrible, i trobar de tant en tant sorpreses de la natura com aquests famosos arcs de roca erosionada, com veieu a les fotos, és tot un premi per al qui camina. A més, sembla que la major part de turistes eviten aquesta zona que no es diu Devils Garden (el jardí del dimoni) perquè sí.

Quan hem acabat aquesta primera excursió hem dinat els entrepans i la fruita, hem begut més aigua, i hem tirat cap al Canyonlands National Park, a unes 20 milles d'on érem. Val a dir que la calor sota la qual hem caminat al matí ens ha deixat una mica baldats, amb certa sensació de deshidratació (mal de cap, set contínua, etc.). Per això aquesta excursió de la tarda ens l'hem pres amb molta més calma i gairebé no hem caminat, sinó que hem gaudit de grans vistes des de miradors estratègics de la part anomenada Island in the Sky. Aquest segon parc fa una impressió semblant al Canyon del Colorado. De fet, els congostos que aquí podem veure també els ha provoat en part el riu Colorado, amb forta participació del Green River (riu Verd). Hi ha guies que diuen que aquest parc natural rivalitza amb el del Colorado en bellesa i espectacularitat dels seus congostos: és cert. Potser fins i tot en el d'avui (Island in the Sky) hom pot gaudir d'un punt de vista més afortunat, en estar els miradors a una altitud major que no pas els del Canyon del Colorado. Això permet fer-se una idea encara més precisa (i impressionant) del grau d'erosió de l'aigua sobre un terreny que, a banda, ja de per si és estèticament preciós, amb un color vermell argila que et deixa bocabadat. Gaudiu de les fotografies, que són una minúscula tria de totes les que fem. Quan tornem amenacem amb ensenyar-vos-en més! Demà ja fem cap a Salt Lake City, una parada intermitja en la nostra ruta cap al nord, Montana, Idaho i gairebé la frontera amb Canadà. Suposem que ja anirem abandonant aquests paratges desèrtics, de pel•lícula de l'Oest, per donar peu a grans boscos, més fresca i ambients diferents. Val a dir que, de moment, Utah està essent una autèntica meravella. I dels mormons, cap notícia, nois, ni tan sols el motel on estem ofereix més que una trista Bíblia a la tauleta de nit. Jo que volia començar a llegir les al•lucinacions de Joseph Smith. Molts petons a tothom des de molt lluny.